Cinquè Torneig de Ràpides Festes de Gràcia

Iepa!

Ja són les Festes de Gràcia 2010! Són unes dates i uns esdeveniments mítics!

Recuperem velles (i belles) sensacions. Però aquest any, vivim al màxim un esdeveniment amb el qual hi tenim molt a veure... Ho endevineu? Doncs sí! Un torneig de partides ràpides d'escacs! Seguim fent estiu alternatiu i intens! Seguim matinant per anar a jugar a escacs!

Doncs bé... el Gerard Vilasaró, el Xavi i l'Eloi viatgen mitjançant els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, des de l'estació de la Universitat Autònoma de Bellaterra fins a l'estació de Gràcia, situada quasi al mateix carrer de la seu del Tres Peons (carrer Ros d'Olano, 9). És la primera vegada que utilitzem els FGC per anar a jugar a escacs! Innovem, eh? D'aquesta manera evitem embussos, carrers tallats, manca de places d'aparcament... Un luxe, poder fer i desfer a la nostra manera.

Arribem justos i comprovem que estem inscrits. Són les deu i encara no hem començat. El torneig es juga a tres espais del bar del Centre Cívic on té la seu el Tres Peons: al primer nivell del bar, al segon nivell del bar i a la terrassa. L'espai és reduït, la qual cosa ens fa activar ràpidament el quid escaquístic. S'ha batut un rècord d'inscripcions i som més de 60 persones. La pell se'ns posa de gallina. I més quan ens adonem que hi ha gent de molts clubs de la capital. Trobem persones amb més de 2200 punts d'ELO Català. Trobem no federats. Trobem estrangers, que han seguit el fil turisme a Barcelona - Festes de Gràcia 2010 - Concern Nocturn - Torneig matinal d'escacs. Alguns hi apareixen amb ressaca.

Però vaja, és molt maco compartir un espai (encara que sigui petit i dispers) amb gent coneguda (com la nostra amiga, l'àrbitre i jugadora Cristina Bosch) i amb gent provinent de qualsevol racó de la capital, de la província o del món. Hem pogut observar la presència d'alemanys, italians, japonesos, francesos, argentins... Un mosaic memorable.

Al local s'hi està fresquet i ens conviden a refrescos, tot un detall. I comencem el torneig, un suís a 7 rondes de partides ràpides de 10 minuts a finish. Comencem molt bé. L'Eloi atraca un 1900 (com no podia ser d'una altra manera) jugant una escandinava molt pintoresca. El Xavi guanya fàcil contra un nen que fa molt poc temps que juga. I el Gerard, que està fortíssim, també guanya, amb la seva francesa estimada.

A la segona ronda tot canvia. El Xavi guanya un iaio amb més de 2100 i segueix al capdamunt de la sala. L'Eloi s'arrisca amb el gàmbit escocès, contra un 2100, i surt escaldat. I el Gerard va fent. A partir d'aquí, tot serà una mica desastre per als grans i un camí irregular per a en Gerard. El Xavi es deixa mat contra l'amic Ismael, un noi que no es perd cap torneig i sempre immortalitza els esdeveniments amb la seva càmera. I l'Eloi... doncs segueix pagant car els seus experiments.

Arribem a l'última ronda. En Gerard Vilasaró opta a emportar-se el segon (i fins i tot el primer) lloc de la classificació "nascuts l'any 95 i posteriors". L'adolescent porta 4 de 6 i acabarà quedant-se a les portes del premi, ja que perdrà una partida on tenia qualitat de més, després d'embarcar-se a un final complicat i deixar-se una torre clavada. El Xavi i l'Eloi s'enfronten per enèssima vegada a un torneig de ràpides. Aquest cop, juguen l'última partida, a la qual havien arribat tots dos amb 3 discrets puntets. Com sempre, en Xavi juga amb blanques i l'Eloi juga amb negres. L'Eloi es deixa cavall i esclata a riure i recull les peces (tot i que la broma era contínua durant tota la partida...). Les partides Eloi - Xavi ja són un mite, però "el colmo" de l'Eloi és que sempre que juga una partida ràpida de torneig contra en Xavi, sempre perd (aquest cop, amb l'agreujant que tots dos arribaven enfonsats i ja era l'última ronda). Total, era una partida molt sosa...

Al final, en Gerard fa 4 de 7; com el seu pare. I l'Eloi clou un torneig per a oblidar, amb 3 de 7. Premis al primer classificat, al segon (felicitats, Ismael!), al tercer, al quart, al cinquè, al millor veterà, al millor local, a la millor fèmina (felicitats, Cristina! Has jugat al teu club i has fet un gran paper! Avui hem pogut veure la teva vessant de jugadora, i els teus 1950 estan més que justificats!) i als 2 millors nascuts l'any 95 o posteriors. Trobem a faltar una mica els premis per als millors de cada tram, però ja ens està bé. A més, és un torneig gratuït i hem gaudit moltíssim, ja que em intercanviat moltes experiències. Ha estat molt maco de jugar.

Llàstima que en Gerard hagi quedat tercer a la seva cursa particular. S'ha quedat a mig punt de "la glòria". Però animem aquest jove jugador, perquè el que està fent aquest estiu té molt de mèrit. Endavant, Gerard; aviat superaràs els grans!

Gran torneig de Festa Major, sí senyor! I què bonics que són els carrers de Gràcia! I més bonics encara quan es troben guarnits per les seves festes!